El dissabte, 2 de juliol a les 08:00h ens anem d’excursió, a La Vajol, la Maternitat d’Elna i Collioure... visitarem el monument d’exili en la Vajol, després anirem a la Maternitat d’Elna on farem un homenatge a L’Elizabeth Eidenbenz, que va morí el 23 de maig de 2011, allà dinarem als jardins de la Maternitat i passarem una bona estona entre tot@s, tot havent dinat i de fer petar la xerradeta ens anirem camí de Collioure per visitar aquets bonic poble de la Catalunya nord i visitar la tomba al poeta Antonio Machado, llegirem uns poemes i farem una ofrena floral de part de les dones de la vocalia i del grupH de teatre.
30.6.11
10.9.09
Violència de Gènere
Mesures d’autoprotecció per a dones que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parelladimarts 1 de setembre de 2009
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació ) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l’opuscle Mesures d’autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l’àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d’aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s’ha produït l’agressió o quan ja s’han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d’aquest opuscle de funció preventiva respon a l’augment estadístic de casos de violència masclista a l’estiu ja que és precisament durant els mesos de juny, juliol i agost quan es produeixen el 28% de procediments de l’any. Així, durant els mesos de vacances hi ha un augment de gairebé 200 casos, increment que es detecta en major mesura a les regions policials més poblades.
En total, Interior ha editat 50.000 còpies de l’opuscle, 25.000 en català i 25.000 en castellà, que s’estan distribuint a les comissaries, ambulatoris, hospitals i centres municipals d’atenció a la dona. Hi ha la previsió de publicar-lo també en francès, angles i àrab, amb la finalitat d’arribar a totes les dones que viuen a Catalunya independentment de la seva procedència.
La campanya informativa s’emmarca dins dels drets a la informació i a la protecció i té com a principal objectiu que les dones que esdevenen potencials víctimes de delictes puguin desenvolupar estratègies d’autoprotecció que minimitzin el risc. D’aquesta manera la prevenció pot fer que les dones que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parella siguin conscients dels perills que corren.
L’opuscle del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista recomana trucar al telèfon d’emergències de la Generalitat 112 en cas de ser víctima d’una agressió. Així mateix, el document recull recomanacions i mesures d’acció a portar a terme en qualsevol de les fases d’una situació de violència.
-Com detectar i distingir les estratègies de control i aïllament que exerceix la parella, les accions intimidatòries i les agressions.
-Definició i valoració de la violència masclista en l’àmbit de la parella, destacant la importància de demanar ajuda i matisant l’amplitud de possibles abusos que aglutina la violència masclista: sexuals, físics, econòmics i psicològics.
Com informar-se, preparar-se i protegir-se abans d’una agressió: contactar amb serveis d’atenció a la dona i estar preparada per marxar en qualsevol moment a casa d’una persona de confiança, deixant una bossa amb tot el que es consideri necessari, etc.
-Com actuar en el cas que la víctima cregui que pot començar un episodi de violència: tancar-se en una habitació, demanar ajuda (112), allunyar-se de les habitacions on hi ha objectes perillosos o protegir-se les parts més vulnerables del cos, entre altres accions.
Què fer quan ja s’ha produït l’agressió: trucar al telèfon d’emergències 112, buscar un lloc segur, demanar informe de lesions al metge i no tocar res del lloc on s’ha produït l’episodi de violència per tal de conservar les proves.
Com actuar en cas que no es convisqui amb la persona maltractadora i/o en cas que es tinguin fills i filles: no quedar a soles amb la persona maltractadora, evitar donar dades personals de contacte, avisar a l’escola quines són les persones autoritzades per recollir els fills, etc.
Què s’ha de fer quan ja s’han dictat mesures judicials de protecció: informar persones de l’entorn que puguin avisar la víctima, portar a sobre la còpia de l’ordre de protecció i trucar al 112 si s’incompleix l’ordre de protecció.
Clica aquí per veure l’opuscle sencer
Mesures d’autoprotecció per a dones que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parelladimarts 1 de setembre de 2009
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació ) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l’opuscle Mesures d’autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l’àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d’aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s’ha produït l’agressió o quan ja s’han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d’aquest opuscle de funció preventiva respon a l’augment estadístic de casos de violència masclista a l’estiu ja que és precisament durant els mesos de juny, juliol i agost quan es produeixen el 28% de procediments de l’any. Així, durant els mesos de vacances hi ha un augment de gairebé 200 casos, increment que es detecta en major mesura a les regions policials més poblades.
En total, Interior ha editat 50.000 còpies de l’opuscle, 25.000 en català i 25.000 en castellà, que s’estan distribuint a les comissaries, ambulatoris, hospitals i centres municipals d’atenció a la dona. Hi ha la previsió de publicar-lo també en francès, angles i àrab, amb la finalitat d’arribar a totes les dones que viuen a Catalunya independentment de la seva procedència.
La campanya informativa s’emmarca dins dels drets a la informació i a la protecció i té com a principal objectiu que les dones que esdevenen potencials víctimes de delictes puguin desenvolupar estratègies d’autoprotecció que minimitzin el risc. D’aquesta manera la prevenció pot fer que les dones que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parella siguin conscients dels perills que corren.
L’opuscle del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista recomana trucar al telèfon d’emergències de la Generalitat 112 en cas de ser víctima d’una agressió. Així mateix, el document recull recomanacions i mesures d’acció a portar a terme en qualsevol de les fases d’una situació de violència.
-Com detectar i distingir les estratègies de control i aïllament que exerceix la parella, les accions intimidatòries i les agressions.
-Definició i valoració de la violència masclista en l’àmbit de la parella, destacant la importància de demanar ajuda i matisant l’amplitud de possibles abusos que aglutina la violència masclista: sexuals, físics, econòmics i psicològics.
Com informar-se, preparar-se i protegir-se abans d’una agressió: contactar amb serveis d’atenció a la dona i estar preparada per marxar en qualsevol moment a casa d’una persona de confiança, deixant una bossa amb tot el que es consideri necessari, etc.
-Com actuar en el cas que la víctima cregui que pot començar un episodi de violència: tancar-se en una habitació, demanar ajuda (112), allunyar-se de les habitacions on hi ha objectes perillosos o protegir-se les parts més vulnerables del cos, entre altres accions.
Què fer quan ja s’ha produït l’agressió: trucar al telèfon d’emergències 112, buscar un lloc segur, demanar informe de lesions al metge i no tocar res del lloc on s’ha produït l’episodi de violència per tal de conservar les proves.
Com actuar en cas que no es convisqui amb la persona maltractadora i/o en cas que es tinguin fills i filles: no quedar a soles amb la persona maltractadora, evitar donar dades personals de contacte, avisar a l’escola quines són les persones autoritzades per recollir els fills, etc.
Què s’ha de fer quan ja s’han dictat mesures judicials de protecció: informar persones de l’entorn que puguin avisar la víctima, portar a sobre la còpia de l’ordre de protecció i trucar al 112 si s’incompleix l’ordre de protecció.
Clica aquí per veure l’opuscle sencer
ELS PUTEROS, clau de volta de la prostitució
Anna González Batlle és periodistadijous 10 de setembre de 2009
A les primeres dècades de la democràcia, cap home jove hauria fardat de freqüentar prostitutes.
Ésser putero (segons el diccionari, home que li agrada tractar o tenir relació amb prostitutes) es considerava propi de carca-mals reaccionaris.
L’endemà del reportatge sobre la prostitució a la Boqueria al diari EL PAÍS, Gemma Lienas hi publicava un article d’opinió que podeu llegir íntegre en aquest enllaç. Les dues frases amb que he iniciat aquest comentari pertanyen a l’article de Lienas (la introducció de la paraula i de la definició de PUTERO és meva).
Per què he començat amb aquesta afirmació? Doncs perquè la comparteixo i em sembla que hauria se ser motiu de reflexió davant de la realitat actual.
Fa una dècada (no cal anar més lluny), el perfil del putero (em nego a utilitzar la paraula client) era el d’un home amb una mitjana de 40 anys, que buscava en el sexe de pagament experiències que no obtenia amb la seva dona o parella i que era conscient del risc de contraure malalties de transmissió sexual si no es prenien determinades precaucions.
Actualment, el retrat robot del putero és el d’un home molt més jove, amb una mitjana d’edat de 30 anys; poc informat i, el que és pitjor, poc interessat a conèixer el risc de contraure i de transmetre infeccions de transmissió sexual; busca prostitutes joves; consumeix alcohol i drogues quan està amb les dones prostituïdes, a les quals incita a consumir-ne amb ell; demana sexe sense precaució i està disposat a pagar més per no fer servir preservatiu.
Un de cada 4 homes catalans es confessa putero (reconeix que va de putes)
A aquest retrat robot dels puteros nacionals (els que viuen i treballen a Catalunya) cal afegir els puteros conseqüència del turisme d’aluvió. Aquells que venen a la ciutat de la permissivitat (tolerància excessiva, segons el diccionari) atrets per la facilitat d’obtenir sexe, drogues i alcohol a bon preu. Sé de que parlo. Fa trenta anys que visc a Ciutat Vella, concretament al Gòtic. A la cantonada de casa meva, a més dels preceptius llauners de cervesa, hi han els venedors de droga. La presència dels llauners és una novetat relativament recent. De droga sempre se n’hi ha vengut. Però els camells i els compradors han canviat. Els primers molt més agressius l’ofereixen, sense cap mena de dissimul, als segons: els milers de turistes que passen diàriament pel carrer. El que ja no tinc a la cantonada és el grupet de tres o quatre dones que es dedicaven a la prostitució. Les meves veïnes els hi deia jo, perquè quan vaig arribar no coneixia ningú al barri i a ells les veia cada dia (amb els temps vaig descobrir que dues eren veïnes, veïnes). Els va arribar l’edat de la jubilació. A altres més joves han estat foragitades per la nova prostitució.
Un exercici de funambulisme de la Defensora de les lectores i els lectors
Milagros Pérez Oliva, defensora de les lectores i lectors del diari EL PAÍS, publicava el diumenge una tribuna sobre el reportatge titulat Sexo de pago al aire libre y el pleno centro de Barcelona, encapçalat per una gran fotografia a cinc columnes on una prostituta era penetrada per un putero i una altra estava practicant una felació. L’edició catalana del diari dedicava tres pàgines al tema amb altres fotografies de sexe explícit.
«¿Cuando una imagen está justificada y cuándo traspasa la raya del amarillismo, el morbo o el sensacionalismo?
¿Ha movido el diario los límites que venía observando en relación a la publicación de imágenes sexuales? Evidentemente, sí. De hecho, es la primera vez que se publican unas fotografías de esa naturaleza. La raya se ha movido y eso ha provocado quejas y división de opiniones en la redacción. Está claro que imágenes como éstas no existían hace unos años, o al menos no eran tan visibles. El fenómeno de la prostitución no sólo se está extendiendo y agudizando de forma alarmante, sino que cada vez adquiere mayores cotas de sordidez y explotación de las mujeres.
¿Era necesario que las imágenes fueran tan explícitas? Y si lo que se pretendía era "mostrar" para denunciar, ¿hacía falta tanto despliegue o con una buena foto hubiera sido suficiente? Es cierto que han quedado sin publicar algunas aún más explícitas y más sórdidas. Pero ése es un argumento falaz: cuando en periodismo se sobrepasa un límite, quienes lo hacen suelen argumentar que hubiera podido ser peor.»
La doble moral d’alguns mitjans
Fins ara he parlat d’EL PAÍS perquè ha estat el primer en tractar (esbiaxadament i amb pràctiques censurables) el tema. Però tots els mitjans s’hi han afegit amb un tractament, en la majoria dels casos, incorrecte i posant l’accent en l’oferta (les prostitutes), no en la demanda (els puteros)
És significatiu el cas de LA VANGUARDIA que el mateix dia que denunciava la gravetat de la prostitució al carrer tenia més de 200 anuncis de relax (és a dir, de prostitució) a les seves pàgines.
Prohibició / legalització / tolerància...
Com era d’esperar ha tornat ha reaparèixer amb intensitat el debat mai tancat sobre la prostitució, una activitat alegal, que es regeix -també- per la llei de l’oferta i la demanda. Tornen a sortir veus reclamant la seva legalització o la seva abolició. O les que reclamen, com ICV-EUiA, la creació de zones de tolerància en alguns carrers on les prostitutes puguin exercir (sempre que els veïns hi estiguin d’acord, afegeix Joan Herrera. Quin acudit!)
De moment les mesures que s’han adoptat són d’ordre públic: presència dels cossos policials al Raval perquè sembla que hi ha consens en una sola cosa: la prostitució és una pràctica indesitjable al carrer!
Però com afirma Ángeles Álvarez, portaveu adjunta del socialistes a l’Ajuntament de Madrid i feminista,
«Si aquesta és una pràctica social indesitjable al carrer, també ho és fora d’ell. S’ha d’eradicar la prostitució, però no només la que s’exerceix a la via pública.
En aquest debat no es pot parlar exclusivament que hi ha moltes dones prostituïdes al carrer, sinó també que hi ha molts homes que demanen els seus serveis.
La solució passa per mesures més combatives com multar a qui promou la prostitució i a qui la compra, no a les víctimes d’aquest mercat que són les dones»
Bloc d’Anna González Batlle
Anna González Batlle és periodistadijous 10 de setembre de 2009
A les primeres dècades de la democràcia, cap home jove hauria fardat de freqüentar prostitutes.
Ésser putero (segons el diccionari, home que li agrada tractar o tenir relació amb prostitutes) es considerava propi de carca-mals reaccionaris.
L’endemà del reportatge sobre la prostitució a la Boqueria al diari EL PAÍS, Gemma Lienas hi publicava un article d’opinió que podeu llegir íntegre en aquest enllaç. Les dues frases amb que he iniciat aquest comentari pertanyen a l’article de Lienas (la introducció de la paraula i de la definició de PUTERO és meva).
Per què he començat amb aquesta afirmació? Doncs perquè la comparteixo i em sembla que hauria se ser motiu de reflexió davant de la realitat actual.
Fa una dècada (no cal anar més lluny), el perfil del putero (em nego a utilitzar la paraula client) era el d’un home amb una mitjana de 40 anys, que buscava en el sexe de pagament experiències que no obtenia amb la seva dona o parella i que era conscient del risc de contraure malalties de transmissió sexual si no es prenien determinades precaucions.
Actualment, el retrat robot del putero és el d’un home molt més jove, amb una mitjana d’edat de 30 anys; poc informat i, el que és pitjor, poc interessat a conèixer el risc de contraure i de transmetre infeccions de transmissió sexual; busca prostitutes joves; consumeix alcohol i drogues quan està amb les dones prostituïdes, a les quals incita a consumir-ne amb ell; demana sexe sense precaució i està disposat a pagar més per no fer servir preservatiu.
Un de cada 4 homes catalans es confessa putero (reconeix que va de putes)
A aquest retrat robot dels puteros nacionals (els que viuen i treballen a Catalunya) cal afegir els puteros conseqüència del turisme d’aluvió. Aquells que venen a la ciutat de la permissivitat (tolerància excessiva, segons el diccionari) atrets per la facilitat d’obtenir sexe, drogues i alcohol a bon preu. Sé de que parlo. Fa trenta anys que visc a Ciutat Vella, concretament al Gòtic. A la cantonada de casa meva, a més dels preceptius llauners de cervesa, hi han els venedors de droga. La presència dels llauners és una novetat relativament recent. De droga sempre se n’hi ha vengut. Però els camells i els compradors han canviat. Els primers molt més agressius l’ofereixen, sense cap mena de dissimul, als segons: els milers de turistes que passen diàriament pel carrer. El que ja no tinc a la cantonada és el grupet de tres o quatre dones que es dedicaven a la prostitució. Les meves veïnes els hi deia jo, perquè quan vaig arribar no coneixia ningú al barri i a ells les veia cada dia (amb els temps vaig descobrir que dues eren veïnes, veïnes). Els va arribar l’edat de la jubilació. A altres més joves han estat foragitades per la nova prostitució.
Un exercici de funambulisme de la Defensora de les lectores i els lectors
Milagros Pérez Oliva, defensora de les lectores i lectors del diari EL PAÍS, publicava el diumenge una tribuna sobre el reportatge titulat Sexo de pago al aire libre y el pleno centro de Barcelona, encapçalat per una gran fotografia a cinc columnes on una prostituta era penetrada per un putero i una altra estava practicant una felació. L’edició catalana del diari dedicava tres pàgines al tema amb altres fotografies de sexe explícit.
«¿Cuando una imagen está justificada y cuándo traspasa la raya del amarillismo, el morbo o el sensacionalismo?
¿Ha movido el diario los límites que venía observando en relación a la publicación de imágenes sexuales? Evidentemente, sí. De hecho, es la primera vez que se publican unas fotografías de esa naturaleza. La raya se ha movido y eso ha provocado quejas y división de opiniones en la redacción. Está claro que imágenes como éstas no existían hace unos años, o al menos no eran tan visibles. El fenómeno de la prostitución no sólo se está extendiendo y agudizando de forma alarmante, sino que cada vez adquiere mayores cotas de sordidez y explotación de las mujeres.
¿Era necesario que las imágenes fueran tan explícitas? Y si lo que se pretendía era "mostrar" para denunciar, ¿hacía falta tanto despliegue o con una buena foto hubiera sido suficiente? Es cierto que han quedado sin publicar algunas aún más explícitas y más sórdidas. Pero ése es un argumento falaz: cuando en periodismo se sobrepasa un límite, quienes lo hacen suelen argumentar que hubiera podido ser peor.»
La doble moral d’alguns mitjans
Fins ara he parlat d’EL PAÍS perquè ha estat el primer en tractar (esbiaxadament i amb pràctiques censurables) el tema. Però tots els mitjans s’hi han afegit amb un tractament, en la majoria dels casos, incorrecte i posant l’accent en l’oferta (les prostitutes), no en la demanda (els puteros)
És significatiu el cas de LA VANGUARDIA que el mateix dia que denunciava la gravetat de la prostitució al carrer tenia més de 200 anuncis de relax (és a dir, de prostitució) a les seves pàgines.
Prohibició / legalització / tolerància...
Com era d’esperar ha tornat ha reaparèixer amb intensitat el debat mai tancat sobre la prostitució, una activitat alegal, que es regeix -també- per la llei de l’oferta i la demanda. Tornen a sortir veus reclamant la seva legalització o la seva abolició. O les que reclamen, com ICV-EUiA, la creació de zones de tolerància en alguns carrers on les prostitutes puguin exercir (sempre que els veïns hi estiguin d’acord, afegeix Joan Herrera. Quin acudit!)
De moment les mesures que s’han adoptat són d’ordre públic: presència dels cossos policials al Raval perquè sembla que hi ha consens en una sola cosa: la prostitució és una pràctica indesitjable al carrer!
Però com afirma Ángeles Álvarez, portaveu adjunta del socialistes a l’Ajuntament de Madrid i feminista,
«Si aquesta és una pràctica social indesitjable al carrer, també ho és fora d’ell. S’ha d’eradicar la prostitució, però no només la que s’exerceix a la via pública.
En aquest debat no es pot parlar exclusivament que hi ha moltes dones prostituïdes al carrer, sinó també que hi ha molts homes que demanen els seus serveis.
La solució passa per mesures més combatives com multar a qui promou la prostitució i a qui la compra, no a les víctimes d’aquest mercat que són les dones»
Bloc d’Anna González Batlle
El gran negocio hipócrita de la prostitución
10/09/2009
Los diarios españoles que publican anuncios de contactos ingresan por ellos más de 40 millones de euros al año. Los directores han hecho caso omiso de la invitación del Gobierno a eliminarlos SUSANA HIDALGO - MADRID - 09/09/2009 07:30"Chicas chinas. 18 años. Muy dulces. Griego. También domicilio y hotel". Por cada anuncio de este tipo, con foto de una chica muy joven incluida, el periódico nacional de mayor tirada se embolsa más de 100 euros. En total, son 15.000 euros al día que proceden directamente de las mafias que explotan a las mujeres, según denuncian las ONG y asociaciones que trabajan por los derechos de las prostitutas.El negocio de la prostitución mueve en España 18.000 millones de euros anualesEl mismo diario, unas cuantas páginas por delante de su sección de relax, denuncia en una información, con foto de una meretriz incluida, el "trato inhumano" que recibían las prostitutas en unos burdeles catalanes.Es "la cara hipócrita" de la gran mayoría de periódicos en España respecto a la prostitución, como denuncia la presidenta de la Federación de Mujeres Progresistas, Yolanda Besteiro. Por un lado, diarios como El País ingresan al año más de cinco millones de euros por los anuncios de contactos; por otro, en sus páginas critican la explotación sexual de las mujeres. "Ningún medio que se proclame defensor de los derechos humanos puede publicar este tipo de anuncios y, si lo hace, se convierte directamente en cómplice de esta forma de esclavitud", protesta Besteiro.En total, el negocio de la prostitución mueve en España 18.000 millones de euros anuales, teniendo en cuenta sólo el pago de dinero a cambio de prestaciones sexuales, según el informe Los amos de la prostitución en España, del periodista Joan Cantarero.Igualdad aún no ha empezado a controlar quién está tras los anunciosA esta suma habría que añadirle el movimiento de capital que legalmente generan estos negocios, donde estaría incluido el gasto en anuncios de contactos.El 13 de marzo de 2007, una comisión parlamentaria calculó en 40 millones de euros anuales el dinero que ganaban en total los periódicos españoles con este tipo de anuncios. El País se embolsa cinco millones al año, ligeramente por encima de lo que ingresa El Mundo, y las cabeceras del grupo Vocento (editor de Abc, donde se publica el suplemento religioso Alfa y Omega) se reparten diez millones.Una cifra a la que ninguno de los periódicos nacionales y locales está dispuesto a renunciar y menos, según argumentan, en plena crisis económica. Otros periódicos de tirada nacional, como Público o 20 minutos, sí han renunciado a esos ingresos y no publican anuncios de prostitución.Solicitud de autorregulaciónEl Plan Integral contra la Trata elaborado por el Gobierno y que entró en vigor el pasado 1 de enero, además de definir a las prostitutas como "víctimas", instaba a los diarios a que, mediante la autorregulación, eliminasen cualquier relación empresarial con la prostitución. Tanto la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, como la ministra de Igualdad, Bibiana Aído, afirmaron entonces que el Gobierno estaba trabajando para eliminar los anuncios de prostitución.Un diario como El País ingresa cinco millones de euros al año por los anunciosOcho meses después, el Gobierno no ha conseguido ningún consenso. "De la Vega no ha mantenido ningún encuentro con los directores de los periódicos sobre este tema", se limitaron a decir ayer desde su gabinete de prensa.Aído tampoco ha emitido una petición formal sobre este asunto; si bien "en reuniones con los directores de los grandes diarios para tratar temas generales, la ministra siempre les ha instado a que retiren este tipo de publicidad", señala un portavoz de Igualdad. Una petición que ha caído en saco roto. En plena crisis económica, los directores de los principales periódicos españoles han advertido al Gobierno de que no están dispuestos a renunciar a estos ingresos.El Plan contra la Trata también incluye el control de dichos anuncios de contacto para ver si detrás están las mafias y, en ese caso, actuar. Pero este punto tampoco se ha puesto todavía en marcha. "El plan tiene tres años de duración y más de 60 medidas que irán entrando en vigor poco a poco", señalaron desde el ministerio de Igualdad.Para Carmen Montón, portavoz de Igualdad del Grupo Parlamentario Socialista, "lo deseable sería que los diarios tomasen ejemplo de los que no publican anuncios, como Público", aunque Montón también recuerda que los diarios no tienen ninguna obligación legal de retirar esa publicidad de sus páginas."Con el diálogo, ni el Gobierno ni las asociaciones hemos obtenido respuesta"Los responsables de las principales cabeceras españolas también han hecho caso omiso a las peticiones de las ONG y asociaciones que trabajan por los derechos de las prostitutas. Distintas asociaciones feministas recogieron hace un año unas 2.000 firmas contra los anuncios de contacto y enviaron el listado a los directores de los diarios. "No nos ha contestado ninguno", señala Besteiro.Para ella, visto lo visto, la vía amistosa en este asunto está agotada. "Con el diálogo, ni el Gobierno ni las asociaciones hemos obtenido respuesta. Es la hora de tomar medidas coactivas", concluye.Un mercado rentable en plena recesiónLos periódicos españoles se reparten al año 40 millones en ganancias por incluir anuncios de contactos. En 2007 el Congreso instó a los diarios a eliminar este tipo de ingreso publicitario.‘El País’Publica unos 702 anuncios diarios sobre prostitución.‘El Mundo’Su director, Pedro J. Ramírez, está en contra de retirar los anuncios. ‘El Mundo’ incluye a diario 672 contactos.‘ABC’Publica de media 225 anuncios.‘La Razón’Incluye a diario 91 anuncios.Una práctica única en EuropaPrensa sensacionalistaEn Europa, ningún diario de los considerados serios publica anuncios de contactos, relegados en general a la prensa sensacionalista. España es el único país de nuestro entorno donde esta práctica está generalizada.Congreso de los DiputadosEn 2007, la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer y de la Igualdad de Oportunidades denunció en el Congreso de los Diputados que los medios obtienen beneficios de la prostitución en su diagnóstico sobre la situación de esta forma de explotación en España.IgualdadEl Gobierno no hizo caso a esta recomendación del Parlamento y no ha obligado a los periódicos a quitar los anuncios. Sólo les ha instado a que se autorregulen.
10/09/2009
Los diarios españoles que publican anuncios de contactos ingresan por ellos más de 40 millones de euros al año. Los directores han hecho caso omiso de la invitación del Gobierno a eliminarlos SUSANA HIDALGO - MADRID - 09/09/2009 07:30"Chicas chinas. 18 años. Muy dulces. Griego. También domicilio y hotel". Por cada anuncio de este tipo, con foto de una chica muy joven incluida, el periódico nacional de mayor tirada se embolsa más de 100 euros. En total, son 15.000 euros al día que proceden directamente de las mafias que explotan a las mujeres, según denuncian las ONG y asociaciones que trabajan por los derechos de las prostitutas.El negocio de la prostitución mueve en España 18.000 millones de euros anualesEl mismo diario, unas cuantas páginas por delante de su sección de relax, denuncia en una información, con foto de una meretriz incluida, el "trato inhumano" que recibían las prostitutas en unos burdeles catalanes.Es "la cara hipócrita" de la gran mayoría de periódicos en España respecto a la prostitución, como denuncia la presidenta de la Federación de Mujeres Progresistas, Yolanda Besteiro. Por un lado, diarios como El País ingresan al año más de cinco millones de euros por los anuncios de contactos; por otro, en sus páginas critican la explotación sexual de las mujeres. "Ningún medio que se proclame defensor de los derechos humanos puede publicar este tipo de anuncios y, si lo hace, se convierte directamente en cómplice de esta forma de esclavitud", protesta Besteiro.En total, el negocio de la prostitución mueve en España 18.000 millones de euros anuales, teniendo en cuenta sólo el pago de dinero a cambio de prestaciones sexuales, según el informe Los amos de la prostitución en España, del periodista Joan Cantarero.Igualdad aún no ha empezado a controlar quién está tras los anunciosA esta suma habría que añadirle el movimiento de capital que legalmente generan estos negocios, donde estaría incluido el gasto en anuncios de contactos.El 13 de marzo de 2007, una comisión parlamentaria calculó en 40 millones de euros anuales el dinero que ganaban en total los periódicos españoles con este tipo de anuncios. El País se embolsa cinco millones al año, ligeramente por encima de lo que ingresa El Mundo, y las cabeceras del grupo Vocento (editor de Abc, donde se publica el suplemento religioso Alfa y Omega) se reparten diez millones.Una cifra a la que ninguno de los periódicos nacionales y locales está dispuesto a renunciar y menos, según argumentan, en plena crisis económica. Otros periódicos de tirada nacional, como Público o 20 minutos, sí han renunciado a esos ingresos y no publican anuncios de prostitución.Solicitud de autorregulaciónEl Plan Integral contra la Trata elaborado por el Gobierno y que entró en vigor el pasado 1 de enero, además de definir a las prostitutas como "víctimas", instaba a los diarios a que, mediante la autorregulación, eliminasen cualquier relación empresarial con la prostitución. Tanto la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, como la ministra de Igualdad, Bibiana Aído, afirmaron entonces que el Gobierno estaba trabajando para eliminar los anuncios de prostitución.Un diario como El País ingresa cinco millones de euros al año por los anunciosOcho meses después, el Gobierno no ha conseguido ningún consenso. "De la Vega no ha mantenido ningún encuentro con los directores de los periódicos sobre este tema", se limitaron a decir ayer desde su gabinete de prensa.Aído tampoco ha emitido una petición formal sobre este asunto; si bien "en reuniones con los directores de los grandes diarios para tratar temas generales, la ministra siempre les ha instado a que retiren este tipo de publicidad", señala un portavoz de Igualdad. Una petición que ha caído en saco roto. En plena crisis económica, los directores de los principales periódicos españoles han advertido al Gobierno de que no están dispuestos a renunciar a estos ingresos.El Plan contra la Trata también incluye el control de dichos anuncios de contacto para ver si detrás están las mafias y, en ese caso, actuar. Pero este punto tampoco se ha puesto todavía en marcha. "El plan tiene tres años de duración y más de 60 medidas que irán entrando en vigor poco a poco", señalaron desde el ministerio de Igualdad.Para Carmen Montón, portavoz de Igualdad del Grupo Parlamentario Socialista, "lo deseable sería que los diarios tomasen ejemplo de los que no publican anuncios, como Público", aunque Montón también recuerda que los diarios no tienen ninguna obligación legal de retirar esa publicidad de sus páginas."Con el diálogo, ni el Gobierno ni las asociaciones hemos obtenido respuesta"Los responsables de las principales cabeceras españolas también han hecho caso omiso a las peticiones de las ONG y asociaciones que trabajan por los derechos de las prostitutas. Distintas asociaciones feministas recogieron hace un año unas 2.000 firmas contra los anuncios de contacto y enviaron el listado a los directores de los diarios. "No nos ha contestado ninguno", señala Besteiro.Para ella, visto lo visto, la vía amistosa en este asunto está agotada. "Con el diálogo, ni el Gobierno ni las asociaciones hemos obtenido respuesta. Es la hora de tomar medidas coactivas", concluye.Un mercado rentable en plena recesiónLos periódicos españoles se reparten al año 40 millones en ganancias por incluir anuncios de contactos. En 2007 el Congreso instó a los diarios a eliminar este tipo de ingreso publicitario.‘El País’Publica unos 702 anuncios diarios sobre prostitución.‘El Mundo’Su director, Pedro J. Ramírez, está en contra de retirar los anuncios. ‘El Mundo’ incluye a diario 672 contactos.‘ABC’Publica de media 225 anuncios.‘La Razón’Incluye a diario 91 anuncios.Una práctica única en EuropaPrensa sensacionalistaEn Europa, ningún diario de los considerados serios publica anuncios de contactos, relegados en general a la prensa sensacionalista. España es el único país de nuestro entorno donde esta práctica está generalizada.Congreso de los DiputadosEn 2007, la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer y de la Igualdad de Oportunidades denunció en el Congreso de los Diputados que los medios obtienen beneficios de la prostitución en su diagnóstico sobre la situación de esta forma de explotación en España.IgualdadEl Gobierno no hizo caso a esta recomendación del Parlamento y no ha obligado a los periódicos a quitar los anuncios. Sólo les ha instado a que se autorregulen.
14.11.07
ACTE PER EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Dijous 22/11/2007
A les 20:00 hores
Al Centre Cívic Pla d’en Boet
(Sala d’actes)
C/Juan Sebastian Elcano, 6
Mataró
ACTE PER EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
XERRADA – COL·LOQUI
a càrrec de Montse Prat i Margarida Petit
Amb l’acció teatral “Lascia ch’io pianga”
De la obra “Violències”
Idea i creació de Josep Rodri
Amb interpretació dels actors Cristina Navarro i Santi Clavell
En finalitza s’oferirà els assistents un petit pica-pica, per poder veure la vida amb mes optimisme.
A les 20:00 hores
Al Centre Cívic Pla d’en Boet
(Sala d’actes)
C/Juan Sebastian Elcano, 6
Mataró
ACTE PER EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
XERRADA – COL·LOQUI
a càrrec de Montse Prat i Margarida Petit
Amb l’acció teatral “Lascia ch’io pianga”
De la obra “Violències”
Idea i creació de Josep Rodri
Amb interpretació dels actors Cristina Navarro i Santi Clavell
En finalitza s’oferirà els assistents un petit pica-pica, per poder veure la vida amb mes optimisme.
19.7.07
SUPOR A LA LLIURE DISPENSACIÓ DE LA PILDORA POSCOITAL
Nota de premsa
SUPORT A LA LLIURE DISPENSACIÓ DE LA PÍNDOLA POSTCOITAL
Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears volem fer públic el nostre recolzament a la proposta sobre la postcoital de la Consellera de Salut Marina Geli. Com a entitat especialitzada en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, amb una experiència, professionals i socis/es que avalen la nostra tasca, hem de remarcar la necessitat d’afavorir l’accessibilitat de tots els mètodes possibles per disminuir els embarassos no desitjats i avortaments.
Creiem que cal assegurar que totes les dones puguin tenir la possibilitat d’evitar passar per una situació tan difícil com pot ser un embaràs no desitjat i/o un avortament i, per això, la proposta de dispensar les píndoles postcoitals de forma gratuïta o a les farmàcies sense recepta ens assegura més rapidesa i efectivitat per poder aconseguir-les, i un major grau de llibertat i confidencialitat per a totes aquelles dones que desitgin anar directament a la farmàcia. El recolzament a aquesta mesura es basa en què mèdicament no existeixen contraindicacions que la facin inviable tot i que, com és evident, ha d’anar acompanyada d’una important implicació institucional per assegurar la informació i l’educció sobre salut sexual i reproductiva que en garanteixi el seu bon ús.
Només cal donar un cop d’ull a les últimes dades per entendre que la realitat de les dones de la nostra societat és la què és i no es pot amagar per molt que hi hagi un sector que ho vulgui criminalitzar i utilitzar per fomentar interessos propis. Des de la nostra entitat rebutgem les actituds retrògrades, manipuladores i que tenen com a objectiu un retall de les llibertats i drets individuals i donem tot el suport a iniciatives com la de Consellera de Salut Marina Geli, pròpies d’un veritable govern d’esquerres, que vetlla per garantir amb igualtat aquests drets i llibertats a tota la població.
Sílvia Aldavert i Garcia
Cap de Programes de l'APFCB
c. Pere Vergés 1, pis 10 despt. 1Tel./fax: 933055322
apfcb@telefonica.net
08020 Barcelona
SUPORT A LA LLIURE DISPENSACIÓ DE LA PÍNDOLA POSTCOITAL
Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears volem fer públic el nostre recolzament a la proposta sobre la postcoital de la Consellera de Salut Marina Geli. Com a entitat especialitzada en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, amb una experiència, professionals i socis/es que avalen la nostra tasca, hem de remarcar la necessitat d’afavorir l’accessibilitat de tots els mètodes possibles per disminuir els embarassos no desitjats i avortaments.
Creiem que cal assegurar que totes les dones puguin tenir la possibilitat d’evitar passar per una situació tan difícil com pot ser un embaràs no desitjat i/o un avortament i, per això, la proposta de dispensar les píndoles postcoitals de forma gratuïta o a les farmàcies sense recepta ens assegura més rapidesa i efectivitat per poder aconseguir-les, i un major grau de llibertat i confidencialitat per a totes aquelles dones que desitgin anar directament a la farmàcia. El recolzament a aquesta mesura es basa en què mèdicament no existeixen contraindicacions que la facin inviable tot i que, com és evident, ha d’anar acompanyada d’una important implicació institucional per assegurar la informació i l’educció sobre salut sexual i reproductiva que en garanteixi el seu bon ús.
Només cal donar un cop d’ull a les últimes dades per entendre que la realitat de les dones de la nostra societat és la què és i no es pot amagar per molt que hi hagi un sector que ho vulgui criminalitzar i utilitzar per fomentar interessos propis. Des de la nostra entitat rebutgem les actituds retrògrades, manipuladores i que tenen com a objectiu un retall de les llibertats i drets individuals i donem tot el suport a iniciatives com la de Consellera de Salut Marina Geli, pròpies d’un veritable govern d’esquerres, que vetlla per garantir amb igualtat aquests drets i llibertats a tota la població.
Sílvia Aldavert i Garcia
Cap de Programes de l'APFCB
c. Pere Vergés 1, pis 10 despt. 1Tel./fax: 933055322
apfcb@telefonica.net
08020 Barcelona
9.5.07
ASSEMBLEA DE LA XARXA FEMINISTA I2 DE MAIG
(07 de maig del 2007)
Assemblea de la Xarxa Feminista
Dissabte, 12 de maig a les 10.30h
Lloc: Ca la Dona. Casp 38, pral. Barcelona.
Un cop més, us volem convidar a participar a l’assemblea de la Xarxa Feminista.
Volem conèixer la vostre opinió sobre els debats que ja hem fet (violència i llibertat i parlem de sexualitats) i els que volem fer per donar continuïtat a alguns temes que es van presentar a la Trobada de Dones 2006.
Desprès de l’organització de la Trobada tenim moltes ganes de continuar treballant i estem molt il·lusionades. Volem compartir amb vosaltres els nostres projectes i recollir les vostres propostes.
Aprofiteu per recollir el llibre de la Trobada de Dones.
No hi falteu!!! Us hi esperem!!!
FEM ART 2007. 13a Mostra d’art de Dones
Organitza: Ca la Dona
Del 26 d’abril al 12 de maig
Lloc: Ca la Dona. Casp 38, pral. Barcelona.
La 13ena Mostra d’art de dones, Fem art 07, té com a temàtica central EL TEMPS, vinculat a les múltiples reflexions que al llarg de la història i des del moviment feminista s’han realitzat sobre aquest tema.
El temps com a pas, vellesa, creixement, com a temps de vida, de conciliació. El temps lineal, cíclic, cronològic, flexible, simultani, subjectiu… El temps de la història, el temps en la literatura, el temps al carrer…
Tota la programació i més informació al següent enllaç http://www.caladona.org/femart/
L’exposició “Aprenent a ser Dona a l’escola” se’n va al Vallès
Us volem informar que després d’estar durant el mes de març a Sant Feliu de Llobregat, ara l’exposició "Aprenent a ser Dona a l’escola" se’n va al Vallès. El Consell Comarcal ens l’ha demanat per exposar-la als diferents Instituts de la Comarca.
Us adjuntem itinerari de l’exposició:
7-11 de maig: IES GALLECS, MOLLET
14-18 de maig: IES MONTMELÓ, MONTMELÓ
21-25 de maig: IES MANOLO HUGUÉ, CALDES DE MONTBYUI
28 de maig 1 de juny: VALL DEL TENES
4-8 de juny: CARRASCO I FORMIGUERA
Salutacions
Associació de Dones per la Igualtat - Arenys de Mar Riera Pare Fita, 31 - Edifici Calisay - tel. 628 688 378 08350 - Arenys de Mar e-mail: arenysdemardonesperligualtat@yahoo.es www.arenysdemar.org/entitats/igualtat
Dia Internacional de les Dones per la Pau i el desarmament
Organitza: Dones x Dones
24 de maig de 2007
Lloc: Plaça del Rei a les 19.30h (Barcelona)
“Hem començat a parlar del final del patriarcat i de la revolució de les dones. Una revolució que s’ha fet sense vessament de sang. En aquest sentit hem lluitat per la llibertat sense armes. Hem lluitat amb la ment i amb pràctica de la relació –des de les taules de té i no des de les taules de negociació- com Virgínia Wolf proposava al seu article “Pensaments de pau durant una incursió aèria”.(Elena Grau 2006)
Com cada any Dones x Dones us convoquem a celebrar plegades un acte per la pau, juntes des de la nostra relació amb les dones que a tot el món actuen per una pau que sigui la nostra... i que segueixen vivint en països on hi ha guerres, odis, destrucció i menyspreu per la vida humana.. Creem plegades aquest dia un espai de pau a la Plaça, un espai de relació, de vincle, de mostrar la vida com el bé més preuat, i de dir NO A LES GUERRES... i EXIGIR QUE LES INICIATIVES I PROJECTES DE LES DONES d’Iraq, Iran, Palestina-Israel, Colòmbia, Sahara, d’Afganistan, de l’Iran, D’EUSKADi i arreu del món de les “TAULES DE TE” siguin reconegudes a les taules de negociació...com imprescindibles per a qualsevol projecte de pau que sigui durador...
FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA,
NI GUERRA QUE ENS DESTRUEIXI NI PAU QUE ENS OPRIMIXI
Porteu flors , HI HAURA MÚSICA , CANÇONS I LES NOSTRES VEUS ...i “UNA TAULA DE TE” AMB PENSAMENTS DE DONES ....US NECESSITEM A TOTES , US ESPEREM
LA PAU ÉS POSSIBLE, ESCOLTEM LES VEUS DE LES DONES PER LA PAU
Jornada Dia Internacional d’acció per la salut de les Dones
Organitza: Xarxa de Dones per la Salut
26 de maig de 2007 de 10 a 14 h.
Lloc: Centre de cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Les dones, la salut i el medi ambient
XX anys del Dia Internacional d’acció per la salut de les Dones.Com afecta a la nostra salut els atacs constants al medi ambient de tòxics, radiacions etc...Que podem fer per prevenir i per curar?
Presentació Jornada a les 10.00
TALLER DE SOSTENIBILITAT 10.15 a 11,45
Posem al dia les nostres habilitats per tenir cura del medi ambient i la salut. Que fem,que sabem que podem fer?
Dinamització: Associació de Dones Ecofeministes
TAULA RODONA :12 a 13.30
Carme Valls-Llobet(CAPS-Xarxa de dones per la salut) - Dolors Romano (ISTAS-CCOO-Greenpeace
Observacions:
- cal fer inscripció al mail accio@xarxadedonesperlasalut.org o al fax 934123996 posant nom, adreça, grup al que es pertany i mail o telèfon de contacte
XV Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Organitza: Drac Màgic
Del 8 al 17 de juny de 2007
Un any més, Drac Màgic està organitzant la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona que aquest any celebrarà el seu 15è aniversari.
Podeu trobar el programa a www.xarxafeminista.org i www.dracmagic.cat
Xarxa Feminista. Casp 38, Pral. 08010 Barcelona.
Telèfon 93 302 65 45 Fax 93 412 39 96
xarxafem@xarxafeminista.org www.xarxafeminista.org
Assemblea de la Xarxa Feminista
Dissabte, 12 de maig a les 10.30h
Lloc: Ca la Dona. Casp 38, pral. Barcelona.
Un cop més, us volem convidar a participar a l’assemblea de la Xarxa Feminista.
Volem conèixer la vostre opinió sobre els debats que ja hem fet (violència i llibertat i parlem de sexualitats) i els que volem fer per donar continuïtat a alguns temes que es van presentar a la Trobada de Dones 2006.
Desprès de l’organització de la Trobada tenim moltes ganes de continuar treballant i estem molt il·lusionades. Volem compartir amb vosaltres els nostres projectes i recollir les vostres propostes.
Aprofiteu per recollir el llibre de la Trobada de Dones.
No hi falteu!!! Us hi esperem!!!
FEM ART 2007. 13a Mostra d’art de Dones
Organitza: Ca la Dona
Del 26 d’abril al 12 de maig
Lloc: Ca la Dona. Casp 38, pral. Barcelona.
La 13ena Mostra d’art de dones, Fem art 07, té com a temàtica central EL TEMPS, vinculat a les múltiples reflexions que al llarg de la història i des del moviment feminista s’han realitzat sobre aquest tema.
El temps com a pas, vellesa, creixement, com a temps de vida, de conciliació. El temps lineal, cíclic, cronològic, flexible, simultani, subjectiu… El temps de la història, el temps en la literatura, el temps al carrer…
Tota la programació i més informació al següent enllaç http://www.caladona.org/femart/
L’exposició “Aprenent a ser Dona a l’escola” se’n va al Vallès
Us volem informar que després d’estar durant el mes de març a Sant Feliu de Llobregat, ara l’exposició "Aprenent a ser Dona a l’escola" se’n va al Vallès. El Consell Comarcal ens l’ha demanat per exposar-la als diferents Instituts de la Comarca.
Us adjuntem itinerari de l’exposició:
7-11 de maig: IES GALLECS, MOLLET
14-18 de maig: IES MONTMELÓ, MONTMELÓ
21-25 de maig: IES MANOLO HUGUÉ, CALDES DE MONTBYUI
28 de maig 1 de juny: VALL DEL TENES
4-8 de juny: CARRASCO I FORMIGUERA
Salutacions
Associació de Dones per la Igualtat - Arenys de Mar Riera Pare Fita, 31 - Edifici Calisay - tel. 628 688 378 08350 - Arenys de Mar e-mail: arenysdemardonesperligualtat@yahoo.es www.arenysdemar.org/entitats/igualtat
Dia Internacional de les Dones per la Pau i el desarmament
Organitza: Dones x Dones
24 de maig de 2007
Lloc: Plaça del Rei a les 19.30h (Barcelona)
“Hem començat a parlar del final del patriarcat i de la revolució de les dones. Una revolució que s’ha fet sense vessament de sang. En aquest sentit hem lluitat per la llibertat sense armes. Hem lluitat amb la ment i amb pràctica de la relació –des de les taules de té i no des de les taules de negociació- com Virgínia Wolf proposava al seu article “Pensaments de pau durant una incursió aèria”.(Elena Grau 2006)
Com cada any Dones x Dones us convoquem a celebrar plegades un acte per la pau, juntes des de la nostra relació amb les dones que a tot el món actuen per una pau que sigui la nostra... i que segueixen vivint en països on hi ha guerres, odis, destrucció i menyspreu per la vida humana.. Creem plegades aquest dia un espai de pau a la Plaça, un espai de relació, de vincle, de mostrar la vida com el bé més preuat, i de dir NO A LES GUERRES... i EXIGIR QUE LES INICIATIVES I PROJECTES DE LES DONES d’Iraq, Iran, Palestina-Israel, Colòmbia, Sahara, d’Afganistan, de l’Iran, D’EUSKADi i arreu del món de les “TAULES DE TE” siguin reconegudes a les taules de negociació...com imprescindibles per a qualsevol projecte de pau que sigui durador...
FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA,
NI GUERRA QUE ENS DESTRUEIXI NI PAU QUE ENS OPRIMIXI
Porteu flors , HI HAURA MÚSICA , CANÇONS I LES NOSTRES VEUS ...i “UNA TAULA DE TE” AMB PENSAMENTS DE DONES ....US NECESSITEM A TOTES , US ESPEREM
LA PAU ÉS POSSIBLE, ESCOLTEM LES VEUS DE LES DONES PER LA PAU
Jornada Dia Internacional d’acció per la salut de les Dones
Organitza: Xarxa de Dones per la Salut
26 de maig de 2007 de 10 a 14 h.
Lloc: Centre de cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Les dones, la salut i el medi ambient
XX anys del Dia Internacional d’acció per la salut de les Dones.Com afecta a la nostra salut els atacs constants al medi ambient de tòxics, radiacions etc...Que podem fer per prevenir i per curar?
Presentació Jornada a les 10.00
TALLER DE SOSTENIBILITAT 10.15 a 11,45
Posem al dia les nostres habilitats per tenir cura del medi ambient i la salut. Que fem,que sabem que podem fer?
Dinamització: Associació de Dones Ecofeministes
TAULA RODONA :12 a 13.30
Carme Valls-Llobet(CAPS-Xarxa de dones per la salut) - Dolors Romano (ISTAS-CCOO-Greenpeace
Observacions:
- cal fer inscripció al mail accio@xarxadedonesperlasalut.org o al fax 934123996 posant nom, adreça, grup al que es pertany i mail o telèfon de contacte
XV Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Organitza: Drac Màgic
Del 8 al 17 de juny de 2007
Un any més, Drac Màgic està organitzant la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona que aquest any celebrarà el seu 15è aniversari.
Podeu trobar el programa a www.xarxafeminista.org i www.dracmagic.cat
Xarxa Feminista. Casp 38, Pral. 08010 Barcelona.
Telèfon 93 302 65 45 Fax 93 412 39 96
xarxafem@xarxafeminista.org www.xarxafeminista.org
28.3.07
MANIFEST DE LA COORDINACIÓ D’ENTITATS DE DONES DE MATARÓ
Un CENTRE D’ATENCIÓ INTEGRAL per a les dones de Mataró ha estat des de fa quasi 10 anys una forta reivindicació d’associacions de dones de la ciutat, sempre reclamat als alcaldes i a les diverses regidores de dones.
Hem somiat amb il·lusió i demanat un centre multidisciplinari, amb serveis diversos per fer suport a les dones maltractades, per a la inserció social i laboral de totes les dones, amb espais de trobada i acollida per a dones nouvingudes, aules de formació, lloc per a les diverses entitats de dones, una cafeteria, una ludoteca i un petit auditori.
Ha via de ser de responsabilitat municipal, però gestionat amb participació de les entitats de dones. L’any 2005 es decidí iniciar el procés per aconseguir-lo.
Es prengueren diverses decisions:
1.- Es constituí un GRUP DE TREBALL del Consell per a la Igualtat, mixt entre el Servei de
Dona municipal i les entitats per anar definint com seria el centre.
2.- El CENTRE INTEGRAL es faria a Rocafonda, al carrer Gibraltar.
3.- Mentre durés la construcció del centre definitiu es faria un centre provisional al carrer de Blai
Parera.
S’inicià el procés i es feren vuit reunions conjuntes, es visitaren diversos centres de dones de Catalunya i es contactà amb associacions feministes. Era un procés interessant!
Però es tallà el mes de setembre passat i, malgrat les demandes, no es convocà cap més reunió del Grup de Treball.
Ara, de cop, se’ns diu que el centre provisional s’inaugura el dijous, 29 de març.
Ens alegrem per aquest fet, tan desitjat, però creiem que es fa amb un seguit de mancances:
a.- No hi ha cap documentació que expliqui el funcionament d’aquest centre.
b.- Els serveis proposats que se’ns han dit de paraula no tenen garanties ni són com
els demanàrem.
c.- Les decisions s’han pres sense cap participació nostra.
d.- No hi ha un equip de persones per portar el centre.Són les mateixes persones del Servei
de Dona, servei que, per la seva petitesa, ja no pot complir les seves responsabilitats actuals.
e.- A dos mesos de les eleccions, amb possibilitat d’una nova regidora, és un error greu
començar un centre amb l’oposició de les entitats de dones.
Davant d’aquesta greu situació volem dir a totes les dones i homes de Mataró:
Reivindiquem un CENTRE INTEGRAL DE LA DONA potent, amb la
participació efectiva en la seva gestió de les dones de la ciutat,
amb serveis donats per un equip de professionals amb experiència
i discurs feminista.
En conseqüència i per arribar-hi:
Exigim que es recuperi EL PROCÉS PARTICIPATIU DE DONES que
portarà a la gestió compartida del centre, en la qual ens comprometem a
treballar-hi.
Exigim l’AJORNAMENT DEL FUNCIONAMENT DELS SERVEIS fins que
les decisions es prenguin de forma consensuada.
Reivindiquem a tots els grups polítics una REGIDORIA DE LA DONA
amb una regidora que tingui dedicació única i completa.
Vocalia de dones AV Rocafonda * Vocalia de dones Laia l’Arquera AV Pla d’en Boet
Mussu Kafo * Taghrast-Espai Amazig * Grup de suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa
Hem somiat amb il·lusió i demanat un centre multidisciplinari, amb serveis diversos per fer suport a les dones maltractades, per a la inserció social i laboral de totes les dones, amb espais de trobada i acollida per a dones nouvingudes, aules de formació, lloc per a les diverses entitats de dones, una cafeteria, una ludoteca i un petit auditori.
Ha via de ser de responsabilitat municipal, però gestionat amb participació de les entitats de dones. L’any 2005 es decidí iniciar el procés per aconseguir-lo.
Es prengueren diverses decisions:
1.- Es constituí un GRUP DE TREBALL del Consell per a la Igualtat, mixt entre el Servei de
Dona municipal i les entitats per anar definint com seria el centre.
2.- El CENTRE INTEGRAL es faria a Rocafonda, al carrer Gibraltar.
3.- Mentre durés la construcció del centre definitiu es faria un centre provisional al carrer de Blai
Parera.
S’inicià el procés i es feren vuit reunions conjuntes, es visitaren diversos centres de dones de Catalunya i es contactà amb associacions feministes. Era un procés interessant!
Però es tallà el mes de setembre passat i, malgrat les demandes, no es convocà cap més reunió del Grup de Treball.
Ara, de cop, se’ns diu que el centre provisional s’inaugura el dijous, 29 de març.
Ens alegrem per aquest fet, tan desitjat, però creiem que es fa amb un seguit de mancances:
a.- No hi ha cap documentació que expliqui el funcionament d’aquest centre.
b.- Els serveis proposats que se’ns han dit de paraula no tenen garanties ni són com
els demanàrem.
c.- Les decisions s’han pres sense cap participació nostra.
d.- No hi ha un equip de persones per portar el centre.Són les mateixes persones del Servei
de Dona, servei que, per la seva petitesa, ja no pot complir les seves responsabilitats actuals.
e.- A dos mesos de les eleccions, amb possibilitat d’una nova regidora, és un error greu
començar un centre amb l’oposició de les entitats de dones.
Davant d’aquesta greu situació volem dir a totes les dones i homes de Mataró:
Reivindiquem un CENTRE INTEGRAL DE LA DONA potent, amb la
participació efectiva en la seva gestió de les dones de la ciutat,
amb serveis donats per un equip de professionals amb experiència
i discurs feminista.
En conseqüència i per arribar-hi:
Exigim que es recuperi EL PROCÉS PARTICIPATIU DE DONES que
portarà a la gestió compartida del centre, en la qual ens comprometem a
treballar-hi.
Exigim l’AJORNAMENT DEL FUNCIONAMENT DELS SERVEIS fins que
les decisions es prenguin de forma consensuada.
Reivindiquem a tots els grups polítics una REGIDORIA DE LA DONA
amb una regidora que tingui dedicació única i completa.
Vocalia de dones AV Rocafonda * Vocalia de dones Laia l’Arquera AV Pla d’en Boet
Mussu Kafo * Taghrast-Espai Amazig * Grup de suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa
19.3.07
Sopar 8 de març, Dia Internacional de les Dones
El primer sopar com a Vocalia de Dones Laia L’ArqueraEl 8 de març de l’any 1991, un grup de amigues es reuniem per sopar i celebrar el nostre dia. Des de llavors, el nombre de dones que es reuneixen aquest dia ha anat en augment. El passat 2006, 75 amigues sopàvem al Restaurant Can Manolo. El passat dijous, ja érem 140 les dones que celebraven el 8 de març al restaurant - discoteca La Carpa.
Aquest any però, el sopar tenia un significat especial. És el primer any que celebrem el Dia Internacional de totes les dones com a Vocalia. El passat setembre del 2005, quatre dones constituïen la Vocalia de Dones Laia L’Arquera, dins l’Associació de Veïns de Pla d’en Boet.A cada sopar, convidem persones relacionades amb el món de la dona. L’any passat, la convidada especial era la historiadora i autora de la Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà. Aquest, a més de que la nova batucada del barri, existent des del passat setembre, rebia a totes les assistents que anaven arribant. Però, a més, tres membres de la companyia Catorzed’Abril, (Mònica Luchetti, Victor i Elia) van ser els encarregats d’amenitzar el final del sopar amb la lectura del manifest institucional, i una sèrie de cançons i poemes relacionats amb les dones. Un sopar del tot emotiu, que va reunir tot tipus de dones de diverses generacions. (fotos: TotMataro)
Aquest any però, el sopar tenia un significat especial. És el primer any que celebrem el Dia Internacional de totes les dones com a Vocalia. El passat setembre del 2005, quatre dones constituïen la Vocalia de Dones Laia L’Arquera, dins l’Associació de Veïns de Pla d’en Boet.A cada sopar, convidem persones relacionades amb el món de la dona. L’any passat, la convidada especial era la historiadora i autora de la Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà. Aquest, a més de que la nova batucada del barri, existent des del passat setembre, rebia a totes les assistents que anaven arribant. Però, a més, tres membres de la companyia Catorzed’Abril, (Mònica Luchetti, Victor i Elia) van ser els encarregats d’amenitzar el final del sopar amb la lectura del manifest institucional, i una sèrie de cançons i poemes relacionats amb les dones. Un sopar del tot emotiu, que va reunir tot tipus de dones de diverses generacions. (fotos: TotMataro)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)