En motiu del dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, la Vocalia de Dones Laia l’Arquera del Pla d’en Boet, varem fer una exposició fotogràfica, i la varem anomenar: “Esperança trencada. Vivències de les dones en temps de guerra i postguerra”.Ha estat un treball col·lectiu i molt gratificant de totes nosaltres. L’exposició va estar al Centre Cívic del Pla d’en Boet del 27 de febrer al 20 de març. I ara hem passat el material a les nostres companyes, de la Vocalia de les Dones de Rocafonda, de manera que els qui us l’hagueu perduda teniu una altra oportunitat.
L’esperança trencada
L’omissió històrica de 40 anys de dictadura havia ignorat no només a les dones sinó a la societat
espanyola de la II República, a tota aquesta gent que havia protagonitzat la lluita antifeixista.La Guerra Civil va representar un moment crucial en la vida de les dones espanyoles, una clara mostra de la seva capacitat de donar resposta
col·lectiva davant l’amenaça feixista, la seva capacitat d’organitzar-se i el seu compromís polític. L’aixecament militar va canviar la vida quotidiana d’aquestes dones. Va ser un moment dinàmic, fins i tot algunes d’elles ho consideren com un moment de llibertat perquè podien desenvolupar un potencial fins a aquell instant paralitzat.Al llarg dels tres anys de la guerra, les dones van trencar moltes de les limitacions que tenien:
van passar a mobilitzar-se en els espais públics, en els treballs, en la reraguarda i en els fronts, van crear una agenda pròpia com dones antifeixistes, dones lliures.Van prendre el poder en aquests tres anys, van conquistar la paraula a través de revistes editades per dones que parlaven de la guerra, de les seves pròpies qüestions, del seu paper en la resistència durant la guerra.
Després, va arribar la dictadura, el silenci, la negació, la denigració de les dones i l’ús de la dona en la política de desqualificació de la República pel franquisme. Una crònica difamatòria que, de passada, va eliminar tots els seus drets civils. Van ser dones silenciades, però els valors no es van perdre, sinó que es van transmetre de mares a filles, de generació en generació.
La història de la repressió que es va exercir sobre les dones es diferencia de la història dels homes; les execucions, la presó, l’exili, la crema de llibres, van arribar a tots els lluitadors per la llibertat. Però les dones van patir violacions, van conèixer l’oli de fetge de bacallà, el tall de cabell com a esc
arni públic, la reeducació dels seus fills i les presons religioses. I a més, les dones hagueren de patir el patiment que els és propi: ser culpable de ser dona, vídua o mare del "vençut.”Les dones que van veure la seva esperança trencada, no van fer altra cosa que defensar una causa justa i van rebre, per contra, odi i mort, caigudes en el fang, silenciades en les seves arrels. Però, les arrels mai moren, brollen i l’esperança reviu.
Amb la col·laboració: Associació de Veïns Pla d’en Boet i Ajuntament de Mataró Arxiu municipal.
Tags BloGalaxia: Mujeres, Guerra Civil
Tags Technorati: Dones, Mujeres, Guerra Civil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada